Va créixer a Constança, on va obrir el seu propi estudi en els inicis de la seva carrera. De 1962 a 1968 va viure i treballar com a artista a París on va estudiar tècniques de gravat a l’estudi de Johnny Friedlaender i va assistir a la Sorbona a cursos d’història de l’art, estudi de les religions i etnologia conduïts per Claude Lévi-Strauss, Louis Althusser i Pierre Bordieu.

El 1966 va escriure el seu primer guió, titulat The Mongolian Double Drawer. El 1969 va tornar a l’Alemanya Occidental, on va dirigir el seu primer film, Laocoon & Sons, que es va estrenar a l’Arsenal Berlín- Institut for Film and Video Art . Es va mudar a Berlín el 1973, on va filmar el documental happening Berlín Fever – Wolf Vostell.

 Les pel·lícules d’Ulrike Ottinger han rebut nombrosos premis, inclòs el Premi del Públic a Montreal i el Bundesfilmpreis al Disseny Visual per Johanna d’Arc of Mongolia (1989), i el Premi dels Crítics Alemanys pels films documentals China, the arts – the people (1986) i Prater (2008). Els seus treballs s’han mostrat als festivals més importants i han estat objecte de  múltiples retrospectives a llocs tan rellevants com ara la Filmoteca Francesa a París i el Museum of Modern Art a Nova York. Ulrike Ottinger ha treballat també com a directora de teatre i d’òpera. Entre les seves produccions trobem l’estrena de The Farewell d’Elfriede Jelinek al Berliner Ensemble, l’any 2000.

Ulrike Ottinger no ha deixat mai de fer fotografies. Gràcies a elles, creades abundantment en paral·lel als seus altres treballs, ha identificat els punts visuals en els quals posa més èmfasi. Ha participat en importants exposicions d’art, presentant obres a la Biennal de Venècia, al Documenta de Kassel, a la Biennal de Berlín, entre altres. Les seves exposicions en solitari s’han presentat, entre d’altres, al Witte-de-With Museum de Rotterdam, al Museo Nacional Reina Sofia de Madrid, al Kunst-Werke Berlín, i a la David Zwirner Gallery de Nova York.

El seu llibre Bildarchive, que compila una selecció de fotografies del 1975 al 2005, es va publicar el 2005. En el seu llibre, Floating food, publicat el 2011, Ulrike Ottinger va crear un exhaustiu collage de quatre dècades de la seva producció artística. El 2011 va ser premiada amb el Hannach-Höch-Prize pel seu treball creatiu.