Un’ora sola ti vorrei

Alina Marazzi, Itàlia, 2002. 55′. VOSC. Projecció en DCP.

Alina Marazzi proposa un films que és, d’alguna manera, un film col·lectiu (fet a quatre mans, partint de l’arxiu fílmic familiar de l’avi) i que resulta un examen de consciència o, millor dit, una presa de consciència. Una commovedora elegia sobre la figura materna.