Valeria Sarmiento

Valeria Sarmiento és un referent del cinema documental fet en espanyol. Va estudiar a l’Escola de Cinema de Valparaiso, i el 1972 va fer el seu primer film, Un sueño como de colores, que retratava la vida d’unes ballarines de striptease. Com a muntadora va treballar en les primeres pel·lícules del seu marit Raúl Ruíz. El Cop d’Estat del general Pinochet la va obligar a exiliar-se a França, on ha fet tota la seva obra posterior.

El curtmetratge La dueña de casa va ser el seu primer treball a l’exili, al qual seguirien La nostalgia i Gente de todas partes, gente de ninguna parte, en les quals reflexionava sobre l’èxode dels seus compatriotes fugint de la sanguinària dictadura xilena. Posteriorment ha fet llargmetratges com Mi boda contigo, Amelia Lopes O’Neil, Ella, El desconocido de Estrasburgo, Rosa la china, o Secretos.

El hombre cuando es hombre s’estudia en moltes universitats del món per analitzar el masclisme hispanoamericà.