Manifestos fílmics feministes XI

Tres reencarnacions fílmiques d’Orlando

L’any 1928, Virginia Woolf va publicar Orlando, un text dedicat en secret a la seva amant Vita Sackville-West i que es va convertir en un èxit de vendes entre els seus contemporanis. Orlando narra la història d’un jove de gènere canviant que travessa una llarga existència dilatada al llarg de deu dècades. La novel·la proposa una concepció queer del temps i dels cossos: el present d’Orlando és una confluència de passats i futurs. El text sembla plantejar-nos preguntes com: Quantes vides caben dins d’una de sola? Quants cossos pot habitar un mateix ésser? El cos d’Orlando és un castell, un riu glaçat, un llit on dormir cent anys o el cim verd d’una muntanya.

Virginia Woolf ha estat una autora reivindicada, traduïda, debatuda i reinterpretada per diverses corrents feministes i queer. La seva obra conserva alguna cosa reapropiable, un ressò que connecta amb experiències de generacions que ella mai va arribar a conèixer. Des del Quim/Quima de Maria Aurèlia Capmany a principis dels setanta fins a les adaptacions teatrals més recents, sembla que sempre queda una mica més de suc per extreure d’Orlando, una nova mirada sobre el seu relat vital. Cent anys després de la publicació d’aquesta novel·la, recuperem les tres adaptacions cinematogràfiques que se n’han fet. Als anys vuitanta, noranta i dos mil, tres cineastes porten Orlando al cinema, en cada versió, la transgressió del personatge pren formes pròpies i inesperades.

Films i activitats