Aïnata
Una mirada atenta a la distància entre les experiències de vida al Líban en plena guerra i els imaginaris construïts des dels discursos polítics i mediàtics. A partir de la resignificació de materials documentals en contrast amb el relat dels habitants d’Aïnata, un poble al sud del Líban, la directora ens proposa participar de la constància d’una vida quotidiana marcada per l’horror, les invasions, les execucions, els recorreguts dels obusos enmig de la calma i la indiferència que considera també pròpia del seu país.
Comentari de la directora
“Pot ser que aquest lloc no existeixi. Potser existeix en un film imaginari que no sap com acabar. A l’inici hi ha la mort d’un record. Hi ha el desig d’una ruïna per construir-se. Ruïnes de la memòria, ruïnes d’un somni, la meva cerca comença amb una pèrdua que es manifesta com un fantasma. Estem a Aïnata, al sud del Líban, allà on l’oli es creua amb l’aigua de les fonts, allà on les faules de la terra d’Ugarit es mesclen amb els nostres mites i rituals moderns. Intento definir un punt de vista, construir-ho tot a partir d’un detall, cartografiar l’espai. La història és un relat que es desplega en un territori, on l’arqueologia dels temps dona pas a la ficció.”
Festivals (selecció)
Visions du Réel , Nyon
Lebanese Film Festival, Beirut
