Meu nome é Bagdá (El meu nom és Bagdá)

Caru Alves de Souza, Brasil, 2020. 99’. VOSE. VOSC.
Estrena estatal

Bagdá és una noia amb molta personalitat. Només respecta a qui es mereix el seu respecte. Té el cabell curt, porta els pantalons cordats a la cintura i no se separa del seu skate. Viu a una casa plena de dones fortes i emancipades i passa els seus dies a l’skatepark amb una colla de nois.

Com la seva protagonista, la directora es mou a través de la pel·lícula amb total confiança i originalitat, sense defugir qüestions com la violència, el sexisme o la lgtbifòbia, però sense deixar de celebrar la solidaritat, el sentit de l’humor i la resistència.

 

Festivals (selecció)
Berlinale

Potser un dels aspectes més destacats del film és el seu ritme agradable: la pel·lícula està carregada d’una espontaneïtat molt difícil d’aconseguir en la ficció. Bagdá (Grace Orsato) és una jove andrògina i la única noia d’un grup d’skaters. […] A casa seva, en companyia de la seva mare i les seves germanes petites o passant la tarda a la perruqueria on treballa la seva mare, Bagdá és provocadora i provocada, però sempre troba un ambient afectiu entre dones.

 

Bruno Carmelo

Papo de Cinema

El tema més important de la pel·lícula és la solidaritat entre dones. Juntes som més fortes. El món ja és prou difícil per a les dones (i per a altres persones LGTBI). Si no construïm aquestes illes d’afecció estem ben fumudes.

Caru Alves de Souza