Contacte: festivalreel@gmail.com
El tema més important de la pel·lícula és la solidaritat entre dones. Juntes som més fortes. El món ja és prou difícil per a les dones (i per a altres persones LGTBI). Si no construïm aquestes illes d’afecció estem ben fumudes.
Meu nome é Bagdá (El meu nom és Bagdá)
Caru Alves de Souza, Brasil, 2020. 99’. VOSE. VOSC.
Estrena estatal
Bagdá és una noia amb molta personalitat. Només respecta a qui es mereix el seu respecte. Té el cabell curt, porta els pantalons cordats a la cintura i no se separa del seu skate. Viu a una casa plena de dones fortes i emancipades i passa els seus dies a l’skatepark amb una colla de nois.
Com la seva protagonista, la directora es mou a través de la pel·lícula amb total confiança i originalitat, sense defugir qüestions com la violència, el sexisme o la lgtbifòbia, però sense deixar de celebrar la solidaritat, el sentit de l’humor i la resistència.
Festivals (selecció)
Berlinale
Potser un dels aspectes més destacats del film és el seu ritme agradable: la pel·lícula està carregada d’una espontaneïtat molt difícil d’aconseguir en la ficció. Bagdá (Grace Orsato) és una jove andrògina i la única noia d’un grup d’skaters. […] A casa seva, en companyia de la seva mare i les seves germanes petites o passant la tarda a la perruqueria on treballa la seva mare, Bagdá és provocadora i provocada, però sempre troba un ambient afectiu entre dones.
